jueves, 7 de noviembre de 2019

Ser feliç no només consisteix en proposar-s'ho

Crida l'atenció el fet que la "cultura de la felicitat" va a més en un moment en què la depressió no fa sinó augmentar. Com més llibres, gurús i estudiosos varis de la felicitat apareixen, més disparats estan els índexos de problemes salut mental. Què és el que està passant?

Les persones estam influenciades pel que ens envolta. A mesura que ens anam desenvolupant com a individus, i anant de més a prop a més enfora, podríem dir que d’on més influència rebem és de la família, després dels amics, de la comunitat, de la regió on vivim i, en darrer terme, de la societat en un sentit ampli. Potser valgui la pena aturar-mos a pensar un poc com la societat actual està afectant a les nostres vides i com, enlloc d'ajudar-nos a estar un poc més feliços, passa just el contrari.

I és que vivim a la societat del consumisme, de la individualitat, de la gratificació immediata (el no saber esperar) i, per tant, de l'hedonisme modern (de l'obtenció de plaer a tota costa). Si això ja era així abans de l'eclosió d'Internet, amb el creixement de les xarxes socials s'ha vist multiplicat, creant una atmòsfera de superficialitat presidida per les millors estampes d'alegria que, com no, van calant a l'imaginari de la gent. Dit d'una altra forma, comença a ser més important el què pareix que el que és.

Per tant, podem dir que vivim baix el mandat de la cultura de la positivitat, de manera que identificam felicitat amb certes emocions positives i, si no les tenim presents, pensam que som infeliços. En altres paraules: estar trist és ser infeliç, això és el que ens han venut. Idò no: estar trist és, senzillament, estar trist. Punt.

Així, quan estam tristos o sentim emocions desagradables de forma recurrent, volem sortir-ne el més aviat possible (d'acord amb aquesta idea imperant de positivitat) i ens aventuram a la recerca de les emocions positives, ja sigui amb llibres, amb frases que amb dues línies et solucionen la vida, amb vídeos de psicologia positiva, etc. Encara no conec a la persona que hagi aconseguit revertir un estat d'ànim negatiu amb això.


Canviem la forma de veure-ho. Passem a cercar viure una vida amb significat que una vida feliç. Cada emoció compta, agradable o desagradable. Hi són per qualque cosa. No fa falta fer res quan s'està trist, melancòlic o frustrat. Perseguir la felicitat és una idea abstracta. Donem significat i valor a allò concret que hem fet avui i deixem-nos d'encalçar una cosa que no sabem quasi ni definir bé. A més, no tot depèn de nosaltres!


Tal i com conclou un estudi d'una de les universitats més prestigioses del món, la d'Stanford: "la paradoxa de la felicitat està en que cercar-la, ens pot fer més infeliços".

* Recomano la lectura del llibre Happycracia, d'Edgar Cabanas i Eva Illouz.
* No recomano la lectura de: 10 claves para la felicidad o qualsevol títol similar.

No hay comentarios: