Què fa internet amb les nostres ments?

"Durante los últimos años he tenido la sensación incómoda de que alguien, o algo, ha estado trasteando en mi cerebro, rediseñando mi circuito neuronal, reprogramando la memoria (...). No pienso de la forma que solía pensar. Lo siento con mayor fuerza cuando leo. Solía ser muy fácil que me sumergiera en un libro o un artículo largo. Mi mente quedaba atrapada en los recursos de la narrativa o los giros del argumento, y pasaba horas surcando vastas extensiones de prosa. 

Esto ocurre pocas veces hoy. Ahora mi concentración empieza a disiparse después de una página o dos. Pierdo el sosiego y el hilo, empiezo a pensar qué otra cosa hacer. Me siento como si estuviese siempre arrastrando mi cerebro descentrado de vuelta al texto. La lectura profunda que solía venir naturalmente se ha convertido en un esfuerzo."

Aquest és un fragment extret del recomanable llibre Superficiales, escrit per Nicholas Carr al 2010. Valgui dir que Carr és professor de literatura i, tal com confessa a llibre, després de molts anys de consumir contingut a Internet, es mostra incapaç de llegir dues pàgines seguides d'un article sense distreure's: entre d'altres, aquesta és la conseqüència més visible de l'ús continuat de la xarxa.

Internet no només ens aporta material per pensar, també moldeja els processos de pensament. Dit d'una altra manera: ens hem tornat uns consumidors compulsius de contingut de la xarxa i, enlloc de manejar els continguts que llegim amb el nostre pensament, és la pròpia xarxa la que està canviant la forma que tenim de pensar. Algú ha advertit que li costa més mantenir l'atenció en un text?

Pareix clar que l'ús continuat d'Internet ens aboca al que molts ja han denominat la multitasca: botem sense aturar d'un programa a un altre, d'una pàgina d'internet a una altra, mentre parlam per Skype, contestam a un correu electrònic i posam un link a Facebook. És de suposar que aquesta particular i quotidiana forma de funcionar ens allunya de la necessària quietud mental.

Alguns autors ja parlen d'un món distret. La web i la forma en que ens hi movem està, clarament, minvant la nostra capacitat de pensar de manera autònoma. Estam acostumant al nostre cervell a cercar informació ràpida, usar-la ràpid i oblidar-la a la mateixa velocitat: pareix evident que d'ençà que existeix internet, les persones perdem, poc a poc, les capacitats de concentració i contemplació.

Aquesta dispersió mental, però, no només es manifesta a nivell del pensament, sinó que troba la seva extensió a nivell comportamental. En general, l'efecte de la dispersió es manifesta en forma de postergació, és a dir, de falta d'iniciativa envers les coses. Això ocorre perquè ens resulta més fàcil processar elements concrets i de fàcil accés abans que situacions que tenen a veure amb el futur i que impliquen capacitat d'abstracció: acostumam al nostre cervell a la informació ràpida i immediata, no a dedicar llargues estones en pensar sobre aquell assumpte que ens desperta curiositat, és a dir, a esforçar-lo.

Tot això sense comptar els canvis neurològics que se'n deriven: ja hi ha algunes investigacions que apunten que es dóna una alteració en les zones del cervell implicades en les emocions, l'atenció i la presa de decisions. Volguem o no, ens hem tornat addictes a la xarxa. Prova d'això és que diàriament necessitam la nostra dosi de connexió a Facebook, Instagram o qualsevol altra web.

Com seria la nostra vida si retornéssim als vells hàbits, renunciant als mitjans digitals?