La vida a casa en temps de confinament

Estam vivint moments estranys i incerts, diferents al que coneixíem fins ara: ningú creurà que he perdut el seny si dic que estam immersos dins una bona crisi. Quan es parla de crisis, es sol diferenciar entre les que s’esperen (com ara la crisi econòmica de fa uns anys) i les sobrevingudes o inesperades, com la que estam passant ara.

Quan algú no s’espera allò que ve, de vegades li resulta una mica més difícil adaptar-s’hi. Generalment, als humans ens agrada saber què passarà, i quan les coses es desbaraten d’un dia per l’altre, el nostre equilibri psicològic es trontolla: aquí tenim per davant el difícil repte d’adaptar-nos-hi de la millor manera que poguem. Si creus que t’està passant just això i que les circumstàncies actuals et sobrepassen una mica: bones notícies! No ets diferent de la resta d’humans. Tal vegada alguna de les propostes que tot seguit s’ofereixen poden ser-te d’ajuda, així que et convido a què en facis una llegida.

De sobte hem passat a aixecar-nos, berenar, higienitzar-nos, anar a fer feina i tot aquell seguit de coses que fèiem normalment fins a l’hora d’anar a dormir, a veure’ns tancats dins ca nostra dia sí, dia també. La pregunta que ens ve, és: podem aconseguir viure raonablement bé, estant tot el dia confinats? Amb alguns canvis, possiblement sí.

A que si es pensa bé, dóna tranquil·litat saber que s’ha de fer l’endemà? A que no ens agrada i genera certa inquietud, no haver concretat els plans pel dia següent? Idò justament el primer que s’aconsella en una situació així és la creació d’una rutina. Saber com serà el dia, exactament igual que si sortíssim al carrer! Ens aixecam, berenam, ens higienitzam, ens vestim com si haguéssim de sortir, saber a quina hora faré què... Fer això crea un sentiment de previsibilitat i seguretat que totes les persones necessitam, independentment de l’edat (els infants tal vegada encara més!). Per tant, primera idea important: crea’t la teva rutina, planifica què faràs i sigues disciplinat/da a l’hora de seguir-la.

Lligat a això, introdueix en la teva rutina diària alguna cosa que tengui a veure amb l’exercici físic, tot i que sigui lleu. Decanta el sofà i la taula de la sala i mou-te! L’exercici moderat és fantàstic pel nostre cervell.

Una altra cosa important: evita la sobreinformació. A què m’estic referint? Bé, senzillament es tracta de no estar permanentment pendent de la televisió, els diaris digitals o les xarxes. En aquest sentit, potser el fet de voler-nos tranquili·litzar ens intranquil·litzi més: com més informació (no sempre fiable) ronda per la nostra ment, més angoixa – inútil – afegirem. Què s’aconsella en aquest sentit? Seleccionar una font d’informació fiable i fer només una consulta diària. L’exposició continuada a les xarxes o a les tertúlies televisives on només fan voltes a allò mateix, crea una percepció sobredimensionada del problema i, per tant, més nerviosisme. El mateix passa amb el mòbil! Així que cal vigilar-ho i no fer-ne un ús abusiu: tenim per davant una bona oportunitat de fer allò que hem anat posposant i que de qualque manera ens feia ganes (llegir, cuinar coses noves, fer una pastera on sembrar-hi...). I si ho provam?

Però tot i establir-nos una rutina diària, molts hem de bregar amb una idea que ens inquieta: què passarà? Conservaré la feina? Seran iguals les coses? En sortiré molt perjudicat/da, d’això?

Aquests pensaments tenen a veure amb la incertesa, i en com ens relacionam amb ella. L’emoció que surt davant una situació així és la por, i sabeu què? Ha de sortir. La por és un mecanisme humà que ens prepara per les amenaces, de manera que té una funció. Resultaria estrany que, davant una situació tal com la que vivim, mostréssim absoluta indiferència i tranquil·litat. Tenc la costum d’afirmar que em preocupen aquelles persones que “no senten res”. Les emocions estan per sentir-se! I totes tenen una funció, la por no n'és una excepció.

Tot i això, ara és un moment en què ens veiem obligats a conviure amb la incertesa. Hi ha, emperò, una idea que no estam considerant: quantes coses, en el nostre dia a dia, funcionen sense que ens hi preocupem? T’imagines que dediquéssim la nostra energia mental a preocupar-nos d’allò que tanmateix no podem controlar? Seria absurd, no? Idò això és el mateix. La pregunta adequada que ens hem de fer és: puc fer-hi qualque cosa? Si la resposta és no, resulta millor dedicar les nostres energies a una altra cosa. Si és que sí: fes-ho! Res millor que l’acció per combatre la preocupació.

I un altre tema a considerar són aquells moments de tensió a casa. Pareix raonable pensar que, estant tot el dia a ca meva dia rere dia, el meu humor no és el mateix i això ho paguen els que estan amb mi. Pot ajudar, en aquest sentit, fer-se la següent pregunta: estic a casa perquè m’obliguen o estic a casa perquè d’aquesta manera estic fent un bé als altres i a la societat, i ni més ni manco que salvant vides? Et convido a que cada vegada que la casa “et caigui damunt”, t’ho demanis.

Ah! I relaciona’t: crida a les persones que estimes, connecta’t per videoconferència o
per qualsevol altra forma que se t’ocorri. Vincula’t, més que mai!