Contes terapèutics (I)

Hi havia una vegada un home, que era el carter de la reserva, que va escoltar a alguns dels Majors parlar sobre objectes rebuts que atorgaven un gran poder. Ell no sabia molt sobre aquestes coses, però va pensar que podria ser meravellós rebre un objecte que només podia esser concedit pel Creador. En particular, va escoltar dels Majors que l'objecte més excels que una persona podia rebre era una ploma d'àguila. Va decidir que n'havia de tenir una. Si podia rebre una ploma d'àguila, posseïria tot el poder, la saviesa i el prestigi que desitjava. 

Però també va saber que no podia comprar-la. Havia d'arribar per voluntat del Creador. Dia rere dia, sortia a cercar una ploma d'àguila. Creia que per trobar-la, només havia de mantenir els ulls ben oberts. Va arribar un moment en què no pensava en una altra cosa. La ploma d'àguila ocupava els seus pensaments des de l'auba fins a la nit. Passaren moltes setmanes, mesos, anys. Tots els dies el carter feia les seves rondes, cercant impetuosament la ploma d'àguila. No prestava atenció ni a la seva família ni als seus amics. Mantenia la ment fixa en la ploma d'àguila. Però mai la trobava. 

Va començar a envellir, i la ploma no apareixia. Finalment, se'n va adonar de què per molt que cerqués, no estava més a prop de la ploma del que hi havia estat el dia que va iniciar la recerca. Un dia va decidir agafar-se un descans al costat del camí. Va sortir del seu petit jeep i va tenir una conversa amb el Creador. Va dir: "Estic molt cansat de cercar la ploma d'àguila. He passat tota la meva vida pensant en ella. Quasi no m'he ocupat de la meva família i dels meus amics. L'únic que m'ha preocupat ha estat la ploma i ara la vida m'ha passat de llarg. M'he perdut moltes coses bones. Bé, abandono la lluita. Deixaré de cercar la ploma i començaré a viure. Tal vegada encara tengui temps per recuperar la meva vida i els meus amics. Perdona'm per la manera en què he conduit la meva vida".

Llavors, i només llavors, el va inundar una gran pau. De sobte, es va sentir millor interiorment del que s'havia sentit tots aquells anys. Tan prest com acabà de parlar amb el Creador i va començar a caminar en direcció al jeep, el va sorprendre una ombra que va passar per damunt seva. Va mirar al cel i va veure un gran ocell volant. A l'instant, va desaparèixer. Llavors va veure alguna cosa que descendia flotant suaument en l'aire: una hermosa ploma. Era la seva ploma d'àguila! Se'n va adonar de què la ploma havia aparegut immediatament després de què abandonés la recerca i fes les paus amb el Creador. 

Ara el carter és una persona distinta. La gent acudeix a ell cercant saviesa i ell comparteix amb ells tot el que sap. Si bé ara posseeix el poder i el prestigi que tant anhelava, ja no li interessen aquestes coses. Se preocupa pels demés i no per si mateix. Així arriba la saviesa. 

Extret íntegrament de: "Abrir caminos para el cambio" (M. Selekman, 1996)