L'efecte de la profecia que s'autocompleix

Cap als anys seixanta, en un experiment clàssic molt conegut, Robert Rosenthal i Lenore Jacobson decidiren investigar la influència que determinades comunicacions dels professors tenien sobre els alumnes, d'acord a les seves pròpies expectatives de rendiment.

De forma que disposaren el següent: seleccionaren a l'atzar alumnes d'una escola, després d'aplicar-lis tests d'intel·ligència. Indicaren als professors que alguns d'ells, degut a les seves altes capacitats, tendrien grans millores en el rendiment aquell curs. Cal dir que eren alumnes seleccionats a l'atzar i que els resultats de les proves no necessàriament es corresponien amb el que es comunicà als docents.

L'anàlisi dels resultats acadèmics al cap de vuit mesos, demostrà que el rendiment d'aquells alumnes millorà considerablement: amb independència de la seva capacitat, les pròpies expectatives positives del professor sobre aquests alumnes provocaren conductes favorables i, per tant, millores en el rendiment acadèmic.

També conegut com "efecte Pigmalió", és un estudi que convida a la reflexió de la influència que els diagnòstics psicològics (com ara TDAH, tant a l'alça) poden tenir no només a l'infant o l'adult, sinó també a les persones que els envolten i quin tipus de relació això pot acabar creant.
Les conclusions d'aquest estudi porten a importants implicacions terapèutiques de forta base constructivista i relacional, i una altra vegada es confirma l'aforisme de: "la veritat és allò que creiem".