Una de les pautes de criança més àmpliament esteses i a la vegada de dubtosa eficàcia és la de parlar (o, al manco, fer-ho sempre). Els pares tenim una capacitat sorprenent per pronunciar amenaces que en realitat sabem que no complirem: "o deixes al teu germà tranquil o veuràs", "si no entres ara mateix, et quedaràs sense Play tot el capvespre", "si no t'acabes la verdura, no hi ha gelat". L'amenaça té l'avantatge de què ens permet pensar que estam fent alguna cosa per corregir als nostres fills, sense necessitat de dur-ho a terme realment.
Ara bé, l'educació d'un infant que desobeeix exigeix alguna cosa més que les habituals amenaces incomplides. Les que principalment haurem d'evitar, són les que segueixen els criteris DIA:
- Amenaçar amb càstigs Desproporcionats: "si tornes a llevar la jugueta al teu germà, portaré totes les teves al mercat a vendre-les"
- Il·limitats en el temps: "si torn a escoltar un insult, fora Play per tota la vida"
- Agressius: "si no deixes tranquil al cà, te les veuràs amb mi"
En altres paraules, quan menys creïbles siguin les amenaces, pitjor serà el seu resultat.
Així doncs: amenaçam o actuam?
(Fragments extrets de: "Cómo criar hijos tiranos". Beyebach i Herrero de la Vega, 2013)
Sóc en Tolo i em dedico a ajudar a resoldre problemes infantojuvenils, adults i familiars. Aquest és el meu Blog, pensat per a reflexionar sobre teories, investigacions i informacions en general sobre la Psicologia. Gràcies per llegir-me!
No hay comentarios:
Publicar un comentario