Quan la lògica no és la solució (I)

Una de les escoles de Psicologia més influents del segle XX ha estat probablement la de Palo Alto, a través del Mental Research Institute (MRI). Una de les idees centrals d'aquesta escola que ha tengut (i té) un llarg recorregut en la pràctica clínica de molts professionals és que les solucions aplicades a un problema, no per estar basades en un raonament perfecte des del punt de vista lògic, condueixen necessàriament a resultats positius. És més: de fet, en aplicar unes solucions determinades que resulten ineficaces, una freqüent tendència humana sol ser aplicar aquesta mateixa solució, però de forma més intensa, basant-se precisament en la bondat d'aquest raonament.

Vegem un exemple il·lustratiu:

Fa alguns anys, als Estats Units, un home tenia una por molt gran a volar, quasi una obsessió, simplement perquè temia trobar una bomba en el seu avió (era l'època dels atemptats aeris) i, al mateix temps, sentia un amor infinit per les capitals de l'art europeu, que no podia visitar.

Després de moltes reflexions, l'home, que era un apassionat dels càlculs probabilístics, volgué saber quantes eren vertaderament les probabilitats de trobar una bomba dins del seu propi avió.

Va començar a cridar a agents de viatges esperant trobar-los informats i demanà:

- Disculpi, em podria dir quantes probabilitats tenc de trobar una bomba en el vol de Nova York a París?

Com cal suposar, la majoria d'agents de viatges li contestà:

- No tenc temps de pensar amb aquestes estupideses!

Fins que, casualment, per qüestions de l'atzar, trobà a un agent de viatges tan apassionat com ell de les probabilitats, que li respongué tot d'una:

- Una probabilitat entre cent mil.

Ell hi pensà un poc i després demanà:

- Però permeti'm, quantes probabilitats tenc de trobar dues bombes en el mateix avió?

Al que l'agent contestà:

- Per això s'hauria de fer un càlcul exponencial, cridi'm d'aquí a mitja hora i li hauré resolt.

L'home cridà després de mitja hora exacta, i l'agent afirmà:

- Bé, he fet el càlcul exponencial: hi ha una probabilitat entre 100.000.000 de què vostè trobi dues bombes en el mateix avió.

L'home contestà:

Bé, doncs reservi'm un bitllet de vol de la propera setmana de Nova York a París.

L'home va ser arrestat a la porta d'embarcament de la TWA: portava una bomba dins del seu maletí, i defensava que actuava d'aquella manera pel bé de tothom perquè reduïa així, en gran mesura, les probabilitats de trobar una altra bomba a l'avió.

Aquest relat, tot i que extrem, constitueix un exemple clar d'intent de solució partint d'un raonament impecable des del punt de vista de la lògica, tot i que amb uns resultats desastrosos. Aquesta premissa, però, és extensible a la vida quotidiana de les persones: quants de problemes empitjoren per voler aplicar una vegada i una altra la mateixa solució?

En aquest sentit, i davant un problema que no s'aconsegueix resoldre, pot ser útil demanar-se: estic aplicant, tot i que sigui molt lògica, la solució més adequada?


T.S.