'M'he de valorar un poc més a mi mateix/a'

Qui no ha escoltat aquesta afirmació alguna vegada? No és estrany conèixer algú a qui ho hem sentit dir, fruit de dificultats professionals o en el terreny de les relacions, ja sigui amb persones de l'altre sexe, amb amistats o amb persones de l'entorn. Probablement, aquesta creença de què hom "ha de valorar-se més a si mateix" es deriva de sentiments de baixa confiança, estat anímic també baix - el que s'entén col·loquialment com "manca d'autoestima" - i sol provocar opinions dels altres on s'encoratja a la persona a fer coses per millorar-se a si mateixa i, en consequència, valorar-se, proposta que no fa més que confirmar que "alguna cosa falla".

Aquesta idea, tan senzilla en aparença però complexa en el fons, potser condueixi a camins no necessàriament positius. És possible que la idea de "coneix-te a tu mateix i només així t'estimaràs" porti a una persistent i infructuosa recerca, mitjançant esforços mentals, de característiques personals. Dit d'una altra forma: és summament difícil trobar respostes dins nosaltres només enraonant sobre nosaltres mateixos. En aquest sentit, no és infreqüent trobar a les consultes la següent demanda: "m'he de valorar un poc més a mi mateix/a", perquè això és el que li diuen, amb la millor de les intencions, en el seu entorn familiar o d'amics. Com cal suposar, això és una 'trampa', perquè ningú aconsegueix estimar-se a si mateix amb el simple fet de pensar i pensar, més bé tendirà a veure les coses de cada vegada menys clares.

Som éssers socials, així ve programat als nostres gens. Necessitam aprovació i reconeixement dels altres, ja sigui per ser bona persona, per ser competent professionalment o pel que sigui. Ens comportam com creuen que ens veuen i no com nosaltres, fruit d'una suposada recerca interna sobre les nostres característiques personals, pensam que som. Si es reflexiona sobre això, s'arribarà a la conclusió de què el nostre comportament varia en funció de la persona o grup de persones amb el que ens relacionam: no feim sinó comportar-nos com creim que els altres creuen que som, i això ens està indicant el pes que els altres tenen en les nostres vides i que la nostra "autoestima" no només depèn de nosaltres mateixos.

Trobam aquí la falàcia del "m'he de valorar un poc més". En la meva opinió, un enunciat d'allò més qüestionable. Convido al/la lector/a, ara mateix, a tancar els ulls i reflexionar sobre si mateix/a. Quines respostes clares troba?

Segurament, les respostes les trobarà experimentant, no només fent servir la raó. Sortir del món de la raó i entrar en el de les experiències: deixar de pensar en com som i provar-nos en els diferents reptes que la vida ens posa a davant. Les respostes sortiran soles.

T.S.