Què esperam dels altres?

Un motiu de consulta freqüent són les situacions personals que cursen amb estats d'ànim baix i que porten, sovint, a l'evitació d'activitats que tenguin a veure amb el contacte amb altres persones. No és estrany observar com aquest retraïment sol tenir a veure amb el fet d'estar molests o decebuts amb persones properes amb les que hi ha una relació significativa.

Alguns dels interrogants que es plantegen quan això ocorre és: què porta a una persona a decebre's fàcilment dels altres? On està el problema?

Exceptuant alguns casos, la majoria de nosaltres ens relacionam amb altres perquè som éssers socials: està al nostre codi genètic. Això té una implicació molt clara: estam exposats, inexorablement, al conflicte. Conflicte no és un concepte necessàriament negatiu, més bé és la prova de què hi ha opinions o creences diferents i, en fer-se públics, no coincideixen. Sobre el conflicte en podria parlar més, però l'objecte d'aquesta ressenya és una altra, la seva gestió: un conflicte mal gestionat pot portar, a vegades, a conseqüències personals catastròfiques. Anem a veure, breument, per què això ocorre, com prevenir-ho i, si es pot, com solucionar-ho.

En primer lloc, cal naturalitzar els conflictes i les diferències. Ni amb la persona més íntimament propera es comparteixen totes les opinions o creences. Som química, biològica i psicològicament únics. Per tant: quin sentit té esperar que tothom pensi com nosaltres? Partint d'aquesta base, serem més capaços d'acceptar opinions no coincidents amb la nostra.

En segon lloc, ocorre que, una vegada instaurat el conflicte entre dues o més persones, apareix el factor de "guerra freda" o el fet d'esperar que sigui l'altre qui doni la primera passa per a solucionar les diferències. Paradoxalment, sol passar que ambdues parts desitgen que es resolgui el problema, però cap fa res. La pregunta que hom s'ha de fer en situacions així, seria: el fet de no fer res, millora o empitjora la situació?

Sumat a això, es tendeix a pensar que, com que l'altre "no diu res", ho fa perquè no té interès en solucionar el conflicte. Aquesta interpretació, naturalment, sol estar sempre mancada de fonament i no fa més que alimentar el problema.

En darrer lloc es dóna, de forma habitual, una de les anomenades distorsions cognitives (un altre dia parlaré d'elles) que també contribueix a empitjorar la situació personal: la generalització. Si es dóna la circumstància de s'han tengut varis conflictes mal gestionats, hi ha la possibilitat de què s'instauri la creença de "la gent és dolenta" o de similars: s'extreu una conclusió general a partir d'una situació particular. Tot i que no resulta difícil desconfirmar aquesta falsa creença, si no es treballa damunt ella, les conseqüències són nefastes: retraïment, evitació i, a la llarga, depressió.

​Acceptam, doncs, els diferents punts de vista i els aprofitam per enriquir-nos?​

T.S.